Una activitat de Coed era recitar un poema de memòria ,triat per nosalres mateixos,davant de tota la classe.
Teniem la possibilitat de triar una cançó,llegenda o poema.Però en el cas de les cançons o llegendes ho havíem de consultar amb l'Imma perquè depén quina trièssim podria ser més ventatjós.
Després de totes les recitacions vam reflexionar sobre aquestes i vam treure les següents conclusions:
Era un moment on és passaven molts nervis perquè tothom estava pendent de tu i ens havíem d'enrecordar de tot el poema.
Havíem de mostrar el cos recte i bellugar-nos i gesticular amb naturalitat per ajudar a recitar el poema.
La veu havía de ser clara i a una velocitat moderable perquè s'entenguès el que estavem dient.
No podem sortir a recitar un poema amb un xiclet a la boca, perquè mostra una actitud de passotisme i si masteguem mentre recitem el públic no entén el que es diu.
Finalment havíem de fer una autoavaluació i ens havíem de grabar en vídeo.
És important grabar en video perquè molts cops ens pensem que amb els nervis no hem gesticulat gaire i és tot el contrari, també ens adone'm que parlem mol lent i em corregut massa i l'entonació ha sigut dolenta per això és bo fer aquesta autoavaluació amb el suport d'un vídeo perquè veiem la realitat i podem jutjar de nosaltres mateixos.
En general les recitacions de la calsse van estar bé, la triar dels diferents poemes també perquè eren bonics malgrat dels nervis que vam passar suposadament perquè era el primer cop que parlavem davant d'una classe de universitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada