Les quatre metàfores

En aquesta entrada parlarem sobre  les quatre metàfores.

Primerament parlarem de la metàfora tutorial: l'ordinador com a tutor.
L'ordinador tutoritza el procés d'aprenentatge que fa l'estudiant.Amb les noves tecnologies és van fer programes que funcionessin com a tutors.
Una seqüència que caracteritza  la interacció a classe és:
iniciació(docent)----resposta(alumne)----avaluació(professor)
Però aquest tipu de seqüencia també pot ser possible amb un ordinador, l'ordinador inicia, l'alumne respon i l'ordinador avalua i a continuació inicia un nou cicle.
Amb la creació d'aquest programes es té present el procés d'aprenentatge, les preguntes a la mida de l'edat de cada nen i la presentació d'informació significativa que ajudi a l'alumne a avançar i assolir uns coneixements.
Per a seguir: parlarem de la metàfora de la construcció: l'ordinador com alumne.
És una visió de l'ús educatiu de l'ordinador centrar en l'alumne.
Papert a finals dels anys 60 va ser un dels principals teòrics i va proposar la realització d'experiències d'aprenentatge poderoses.
Va crear el micromon on l'alumne construeix idees a partir del seu aprenentatge seguint un procés reflexiu i actiu: és ell qui ensenya a l'ordinador per indicar les tasques que ha de fer.
Un exemple seria el llenguatge de programació Logo i l'objecte gràfic que seria una tortuga.
Papert com piaget resalta la importància dels processos de descoberta i parteix de que ensenyar prematurament impedeix que el nen descobreixi,inventi o construeixi.
Segons aquest model el mestre quedaria relegat a un segon pla.
El papar del emstre hauria de ser el de seguir el procés de treball del nen i quan ho consideri oportú,plantejar preguntes que serveixin de guía a la reflexió del nen.
Una evolució del Logo ha sigut l'Scratch: Imagina, programa i comparteix.
Una altre, metàfora del laboratori: l'ordinador com a simulador.
Els simuladors són una evolució dels sistemes tutorials.
Permeten l'aprenentatge per descoberta semblant al que es produeix en els micromons de Papert però d'una forma més acotada puix que són sistemes tancats i l'usuari pot manipular per no afegir-ne de nous.
Un altre programa més senzill fa que el nen interactuï amb el sistema i fa que el nen aprengui les condicions que afavoreixen al creixement d'una planta.
Les simulacions tenen el perill de simplificar en excés els sistemes reals, en aquests casos, poden donar lloc a interpretacions del món real greument errònies.
I per acabar metàfora de la caixa d'eines: l'ordinador com a eina.
L'ús de l'ordinador com una eina de treball és habitual en la nostra vida diària.
A l'escola també hauria d'estar aquesta eina de treball, les situacions d'aprenentatge, les activitats que es proposen als infants, haurien de d'estar relacionades amb l'experiència i les seves preocupacions.
Noves possibilitats expressives:
L'ordinador proporciona una experiència mediada del món físic, es situa entre nosaltres i la realitat, i ens dóna una visió indirecta del que passa però alhora ens proporciona eines molt potents.
Aquestes eines no substitueixen l'experiència directa però en són un complement.
L'ordinador,quan el sabem emprar correctament, ens allibera de le stasques més rutinàries i per tant, deixa la porta oberta per tal que ens xentrem en els aspectes més reflexius,constructius i creatius.