Cloenda Gitic

Per finalitzar les entrades del blog de gitic m'agradaria dir les tres entrades que considero que estàn més completes.

1. Eines de google, com fer un formulari i l'eina del prezi.
2. Com fer un vídeo amb els programes: gimp, mediaplayer i movie maker.
3. Notebook i Delicious.

La valoració del blog ha sigut bastant positiva ja que he après ha organitzar més el meu aprenentatge i poder fer recerca d'altres webs o vídeos d'utilitat que m'han servit per aportar-me més informació d'allò que estava aprenent.
També m'ha servit d'ajuda perquè he tingut tots els meus apunts i cada cop que no m'enrecordava com és feia servir un programa, tenia l'oportunitat de tornar al meu blog i buscar l'entrada que havia fet d'aquell programa i mirar els passos.
Al fer uun mapa conceptual m'ha servit pe ra diferenciar les eines que poden utilitzar desde qualsevol ordinador i els programes que ens podem baixar desde la xarxa al nostre ordinador i mirar la jerarquització i les relacions que tenen entre ells.
Aqui poso l'adreça del meu mapa conceptual amb els enllaços d'interés.
cmaptools

Les quatre metàfores

En aquesta entrada parlarem sobre  les quatre metàfores.

Primerament parlarem de la metàfora tutorial: l'ordinador com a tutor.
L'ordinador tutoritza el procés d'aprenentatge que fa l'estudiant.Amb les noves tecnologies és van fer programes que funcionessin com a tutors.
Una seqüència que caracteritza  la interacció a classe és:
iniciació(docent)----resposta(alumne)----avaluació(professor)
Però aquest tipu de seqüencia també pot ser possible amb un ordinador, l'ordinador inicia, l'alumne respon i l'ordinador avalua i a continuació inicia un nou cicle.
Amb la creació d'aquest programes es té present el procés d'aprenentatge, les preguntes a la mida de l'edat de cada nen i la presentació d'informació significativa que ajudi a l'alumne a avançar i assolir uns coneixements.
Per a seguir: parlarem de la metàfora de la construcció: l'ordinador com alumne.
És una visió de l'ús educatiu de l'ordinador centrar en l'alumne.
Papert a finals dels anys 60 va ser un dels principals teòrics i va proposar la realització d'experiències d'aprenentatge poderoses.
Va crear el micromon on l'alumne construeix idees a partir del seu aprenentatge seguint un procés reflexiu i actiu: és ell qui ensenya a l'ordinador per indicar les tasques que ha de fer.
Un exemple seria el llenguatge de programació Logo i l'objecte gràfic que seria una tortuga.
Papert com piaget resalta la importància dels processos de descoberta i parteix de que ensenyar prematurament impedeix que el nen descobreixi,inventi o construeixi.
Segons aquest model el mestre quedaria relegat a un segon pla.
El papar del emstre hauria de ser el de seguir el procés de treball del nen i quan ho consideri oportú,plantejar preguntes que serveixin de guía a la reflexió del nen.
Una evolució del Logo ha sigut l'Scratch: Imagina, programa i comparteix.
Una altre, metàfora del laboratori: l'ordinador com a simulador.
Els simuladors són una evolució dels sistemes tutorials.
Permeten l'aprenentatge per descoberta semblant al que es produeix en els micromons de Papert però d'una forma més acotada puix que són sistemes tancats i l'usuari pot manipular per no afegir-ne de nous.
Un altre programa més senzill fa que el nen interactuï amb el sistema i fa que el nen aprengui les condicions que afavoreixen al creixement d'una planta.
Les simulacions tenen el perill de simplificar en excés els sistemes reals, en aquests casos, poden donar lloc a interpretacions del món real greument errònies.
I per acabar metàfora de la caixa d'eines: l'ordinador com a eina.
L'ús de l'ordinador com una eina de treball és habitual en la nostra vida diària.
A l'escola també hauria d'estar aquesta eina de treball, les situacions d'aprenentatge, les activitats que es proposen als infants, haurien de d'estar relacionades amb l'experiència i les seves preocupacions.
Noves possibilitats expressives:
L'ordinador proporciona una experiència mediada del món físic, es situa entre nosaltres i la realitat, i ens dóna una visió indirecta del que passa però alhora ens proporciona eines molt potents.
Aquestes eines no substitueixen l'experiència directa però en són un complement.
L'ordinador,quan el sabem emprar correctament, ens allibera de le stasques més rutinàries i per tant, deixa la porta oberta per tal que ens xentrem en els aspectes més reflexius,constructius i creatius.

Vídeo dels blocs a l'escola

En aquest vídeo parla de la importància dels blog i de la web 2.0
La web 2.0 és un espai que permet una interaccíó entre el blog computing usuaris que penjen o publiquen la seva informació en un núvol.
Quan parlem de la diferència que hi ha entre la web 1.0 i la web 2.0 ens referim en que la web 1.0 només tenim l'accés per a llegir allò que altre gent ha publicat al núvol.  En canvi la web 2.0, tenim accés a publicar i llegir tot allò que volguem al núvol per a que altres persones puguin tenir accés a la informació que nosaltres hem penjat.
També ens parla de la importància dels blogs, els blogs serveixen per a recercar informació i aprofundir en allò que hem estudiat o que hem après, per dir-ho d'una manera ens facilita l'aprenentatge, una altre aventatge és que la matèria està endreçada per entrades o temaris i la informació la podem relacionar amb enllaços a  altres pàgines web.I si el publiquem la gent el pot trobar a la xarxa i consultar la informació que nosaltres hem aportat.

Eduard Punset entrevista a Marc Prensky

En aquesta entrevista veiem comL'Eduard fa una sèrie de preguntes a Marc Prensky, ell diu que tota la informació que dóna la premsa sobre els videojocs és dolenta.
Ell nega tots aquets arguments i defensa que els videojocs són un aprenenatges pels nens.
També parla de com l'escola del s.XXI encara està sotmesa a la metodologia del SXIX.
Nosaltres a les classes de Gitic hem utilitzat programes educatius que en definitiva són jocs i serveixen per garantir una futura educació cap a l'alumne.
Molt cops hem aprlat del fracàs escolar, però no ens hem parat a pensar que per frenar el fracàs escolar hauríem de cridar l'atenció a l'alumne d'allò que li pugui semblar interessant.
Per començar l'Scratch és un programa interactiu que poden utilitzar nens de totes les edats, consisteix  en donar un seguit d'ordres a unes animacions,tot és com un trencaclosques.
D'aquesta manera estem donant la raó a Marc Prensky perquè garantim una millor educació i una disminució del fracàs escolar gràcies a la interacció amb els videojocs.
Per acabar vull fer unes reflexions, si nosaltres a un nen li donem l'oportunitat d'aprendre el que ell vol ens adonarem que sempre tindrà aquesta curiositat que el mourà a cada cop a tenir més cultura i interessar-se per totes les coses.

Cmaptools nou

cmaptools complet.

últimes classes de gitic

A les últimes classes de Gitic vam fer les exposicions del blog col.laboratiu, en el nostre grup som cinc.
En Jordi, la Berta , la Raïssa, la Míriam i jo(la Silvia).
L'Scratch
Nosaltres vam fer l'Scratch que és un programa que és baixa d'internet i podem interectuar amb ell i serveix d'ajuda per aprendre,utilitza animacions i és el que fa que sigui més amè.
Té un seguit d'ordres per a que l'animació es mogui com tu vulguis, però tu has d'enllaçar aquestes ordres com si es tractés d'un trencaclosques.
Després d'un seguit d'ordres és mou i pot interectuar amb altres animacions.
Després de totes les exposicions de la classe vam parlar que durant les vacances tindriem l'oportunitat d'estar en contacte amb els companys i el professor per parlar de les possibles preguntes que poden sortir a l'examen de gitic.

cloenda seminari

Per finalitzar les entrades de seminari explicaré el que vam fer l´última setmana.
Vam acabar tota la feina que encara ens quedava de les activitats extraordinàries i per acabar vam decirdir el que faríem l'ultim dia i vam portar begudes i patates per a fer un pica-pica i per resumir tot el que havíem fet i com havíem actuat com a grup.
Tots vam coincidir en que ens havíem sentit molt còmodes com a grup que havíem treballat bastant i que teniem molta sort de tenir a en Jorge com a tutor pel tema de la informàtica.

Les tres millors entrades

Aquest és el blog on he fet constar tot el que hem fet a l'assignatura de coed.
Les diferents activitats com les hem superat i quines coses s'haurien de millorar.
Les tres millors entrades on m'agradaria que tinguessis més constància són:
Activitat de les cançons.
Conferència d'en Guillermo Orozco.
Com parlar bé en públic.
Per a mi són les entrades on he posat més èmfasi.

Autoavaluació del poema

Un cop recitat el poema vaig destacar diferents aspectes positius i negatius sobre la meva recitació.
Per saber les meves mancances o com ho hauria d'haver pogut fer-ho millor vaig agafar el resum del llibre com parlar bé en públic i vaig relacionar-ho amb la meva recitació.

La meva autoavaluació va ser la següent:
L'elecció del text la considero bona, perquè encara que no era gaire llarg era un poema bonic i no tothom el coneixia.
Respecte l'expressió oral utilitzo moltes corsses al recitar el poema.Hauria d'expressar-me amb més naturalitat i sense aturar-me tant.
Gairebé tot el temps he mirat fixament a  un únic punt,hauria d'haver mirat més als meus companys.
Bon to de veu i bona pronunciació però la velocitat em falla bastant.
Molt recta, faltava més moviment del cos i no estar tan rígida sinó més natural.
Molt malament perquè no he gesticulat gens i no expresso part del que vull dir amb gestos.
Al principi he començat bé però a mesura que recitava el poema m'he posat més nerviosa.
Em quedo rígida en un mateix lloc i no expresso naturalitat amb el cos.
Ha sigut una experiència positiva perque després d'aquesta reflexió serveix per perdre la vergonya i saber parlare bé davant d'un públic controlant els nervis.

Informe de grup de taula Rodona

La nostra taula rodona tractava de la reforma laboral.
I el nostre grup format per la Berta, la Rocío,la Maria,la Vanesa,i jo(la Sílvia).
Vam fer un recull de totes les taules rodones amb un informe amb els aspectes positius i negatius de totes les taules rodones on vam estar convidats.
A continuació us posaré l'informe que vam realitzar totes cinc.

AUTOAVALUACIÓ TAULES RODONES

Les taules rodones són un bon recurs per treballar aspectes com l’exposició oral i corporal davant d’un públic.

També ajuden a informar-se sobre un tema que potser era desconegut per molts de nosaltres. Informar-se sobre un tema implica una recerca i selecció de la informació que posteriorment s’ha de saber exposar.

Per fer una autoavaluació general de les taules rodones hem tingut en compte els següents aspectes.

• Aspectes discursius

•           Aspectes d’oratòria

• -      Aspectes organitzatius

Pel que fa als aspectes discursius tots els grups s’han ajustat al tema i han fet una bona exposició dels arguments, encara que de vegades entre els membres de la taula és repetien les idees. Aquest punt és important ja que l’objectiu de la taula rodona és que cada membre exposi unes idees diferents i amb pes.

Dos exemples que podem relacionar amb el que hem comentat anteriorment són “ La televisió educa?” com un exemple a seguir i per contra “La diversitat a l’aula” on hi havien postures diferenciades.

Per altra banda, una altra característica que volem destacar és la utilització de referències que gairebé ningú ho ha fet, si que s’han utilitzat proves documentades en la majoria dels grups com és el cas del grup de les “Propostes educatives”.

L’audiència ha tingut un paper important durant totes les sessions de taules rodones perquè ha participat de forma activa, gràcies a les preguntes que s’han generat al final de cada taula rodona.

Deixant de banda aquest aspecte, passem a valorar els aspectes d’oratòria.

La majoria dels grups han utilitzat un llenguatge col·loquial i amb poca serietat, atès que moltes vegades trencaven el clímax del que s’estava fent.

N’és un exemple la taula dels “llibres digitals i llibres de text”.

En l’aspecte de fer servir el llenguatge no-verbal no podem especificar com s’ha fet. Creiem que tant han hagut taules que han fet una bona utilització com altres que no han originat al públic per la simple raó de no utilitzar aquest llenguatge.

El darrer punt, els aspectes organitzatius, en general tots els grups han fet una bona planificació del tema. Hem vist que a les taules rodones els companys contribuïen millor els nervis. Al ser una exposició en grup facilita l’autocontrol d’un mateix, ja que és sent més recolzat davant d’un públic.

Per concloure, podem generalitzar que les taules rodones s’han basat molt en opinions personals sobre el tema tractat i s’han oblidat dels papers que havien d’adquirir cada membre del grup. Això ha provocat que alguns grups s’hagin contradit entre ells.

Tot i això, com ja hem dit, considerem que ha estat una experiència enriquidora.

Per una banda, hem aprofundit sobre un tema i l’hem conegut i per l’altra ha estat una experiència més de cara al públic.

 

Recitació dels poemes

Una activitat de Coed era recitar un poema de memòria ,triat per nosalres mateixos,davant de tota la classe.
Teniem la possibilitat de triar una cançó,llegenda o poema.Però en el cas de les cançons o llegendes ho havíem de consultar amb l'Imma perquè depén quina trièssim podria ser més ventatjós.
Després de totes les recitacions vam reflexionar sobre aquestes i vam treure les següents conclusions:
Era un moment on és passaven molts nervis perquè tothom estava pendent de tu i ens havíem d'enrecordar de tot el poema.
Havíem de mostrar el cos recte i bellugar-nos i gesticular amb naturalitat per ajudar a recitar el poema.
La veu havía de ser clara i a una velocitat moderable perquè s'entenguès el que estavem dient.
No podem sortir a recitar un poema amb un xiclet a la boca, perquè mostra una actitud de passotisme i si masteguem mentre recitem el públic no entén el que es diu.
Finalment havíem de fer una autoavaluació i ens havíem de grabar en vídeo.
És important grabar en video perquè molts cops ens pensem que amb els nervis no hem gesticulat gaire i és tot el contrari, també ens adone'm que parlem mol lent i em corregut massa i l'entonació ha sigut dolenta per això és bo fer aquesta autoavaluació amb el suport d'un vídeo perquè veiem la realitat i podem jutjar de nosaltres mateixos.
En general les recitacions de la calsse van estar bé, la triar dels diferents poemes també perquè eren bonics malgrat dels nervis que vam passar suposadament perquè era el primer cop  que parlavem davant d'una classe de universitat.

Taules rodones

Una activitat de la classe era fer grups de cinc persones i triar un tema per així poder fer una demostració d'una taula rodona ben feta.
La taula rodona tracta d'un grup de persones convidats, en aquest cas quatre, que se'ls convida per parlar i aportar la seva opinió d'un tema en concret, cadascú aporta el seu punt de vista i transemten els seus arguments al públic, hi ha una persona que és el moderador qué té la funció de presentar als convidats i treure les conclusions de cadascú, finalment acaba la taula rodona obrint una pregunta al públic per a que puguin transmetre l'opinió general.
En total erem tretze taules rodones amb diferents temes cadascuna:

1. La filosofia dels Simpsons
2. Ordinadors a l'aula
3. Llibres digitals o llibres de text
4. La llei de l'abortament
5. Diversitat a l'aula
6. Emocions de l'aprenentatge
7. Dislexia
8. La televisió educa?
9. Drets dels mestres savant dels pares i alumnes
10. L'ocupació d'habitatge privat i el buit legal.
11. Propostes educatives
12. Les escoles rurals
13. La reforma laboral

Desprès d'haver estat convidada d'aquestes taules rodones vam treure diferents conclusions a l'hora de :Com ha de ser una taula rodona.
El moderador mai pot donar la seva opinió personal del tema que estan tractan, atès que s'ha de limitar a presentar el tema i treure'n les conclusions de casa convidat de manera sintètica.
Els convidats no poden preguntar al públic sinó que ha de ser el moderador, i no poden faltar el respecte a cap dels convidats ni establir un debat entre ells.
Després d'haver extret aquestes petites reflexions sobre com ha de ser una taula rodona posaré un video.
Taula rodona

Treball Elogi de la feblesa

A l'assiganura de seminari haviem de fer un treball de l'elogi de la feblesa, de l'autor Alexandre Jollien!!
Es el següent: Elogi de la feblesa!!

Programes educatius:Scratch i artist

Continuarem amb el que feiem la classe passada per saber com funciona l'scratch.
Hauriem d'utilitzar l'scratch al nivell del nen.
Per penjar-ho a internet: comparteix en internet i ser un compte amb usuari i contrassenya.

En les entrades anteriors he incrustat el projecte al nostre bloc.
Per incrustrar hem de copiar el segon codig.
L'ordinador és un entorn tancat que ens permet interectuar i aprendre un procés d'aprenentatge per descoberta.
Hem vist diferents metàfores.Tota aquesta assignatura es centra en l'ordinador per a crear.

També hem vist un altre programa per a nens que se'n diu: Artist.
Considerar l'ordinador com una altra eina d'educació artística.

Avui també hem après una eina que ens pot servir molt en la nostra carrera.
En el google translate eines agafem l'idioma en el qual volem traduir una pagina i la posem en la barra gris superior de la pàgina i després anem a un diari per exemple angles i cliquem el botó català, i la pàgina és traduirà en català.
Si ens posem damunt d'una notícia podrem veure l'idioma oridinal o proposar una traducció millor.
Per exemple he traduit al castellà un text de la bbc:http://www.bbc.co.uk/

ACTIVITAT DE JCLIC

zonaClic - actividades - Lectura comprensiva caló