Conferència Guillermo Orozco

Professor d'una  universitat de Méxic.
Escoltar audiència és un aprenentatge.
Les imatges llenguatge universal.
Aprendre el principi de la presentació.
La lent de la càmera selecciona la realitat.L'educació per als medis-factors principals:família, escola, mitjans de comunicació.
Els nenes viuen en els dos escenaris, la famílis i l'escola.
Qui té la responsabilitat a educar?les dues són importants.
Clima de poca comunicació amb la família els nens s'aguarden a la televisió a l'ordinador...
És fonamental que l'escola i la família treballin conjuntament.
Mitjans de comunicació:tenen la responsabilitat d'educar.Han de ser responsables i que se'n acuidin de l'efecte educatiu.
Tota producció és una representació.
És insuficient i hi ha una utopia de tot el que ve amb imatge no se li reconeix un valor comunicatiu és completament del llibre i de la paraula del professor.
Tot és qüestió artificial i no hi ha la conciència de la introducció del coneixement.
No és parla de la lògica tot és molt instrumentat i no s'acompanya d'una reflexió.
Es menysprea totes les tecnologies per no mostrar aquesta educació en les noves tecnologies.
Desenvolupar competències mínimes, desenvolupar en pedagogia en tecnologia i treure el màxim profit de tot això.
Hauriem de passar la prova de veure i descriure per imatge.
Es requereix l'orientació del professional.Les noves generacions tenen menys resistència i més fàcil s'adapta a les noves tecnologies i tenen la ment més oberta.
Hem de fer un procés d'educació.
El que veiem a la pantalla és una tria de la realitat.
Tot això ens ha servit per saber seleccionar la informació per mitjà de la televisió del diari...saber decidir per nosaltres mateixos i matitzar la informació de la manipulació i no deixar al nen sol davant d'un televisor perquè no hi ha ningú que el recolzi i l'expliqui el que està veient.

A classe també hem vist un anuncis.
-Galerias: roba i calçat resistent.

• Per als nens: Gamberrades i actuen sense educació.
• Velocitat: La càmara lenta està en les amlifetes dels nens.
• Música: Val que dona tranquilitat i és harmoniós.
• Il.luminació: ala classe es fosca i quan arriba a l'exterior té més llum perquè és el paradís.

-Seat Altea:Estan esperant una solució per al problema.
Mostra com la nena allibera al nino, i busquen una solució perquè al cotxe no i cap.

• Per als nens: "juguen"amb els sentiments perquè saben que sense aquest nino no poden viure.
• Velocitat:més ràpida quan apareix el cotxe.
• La il.luminació:fosca i quan arriba el cotxe per alliberar el nino el cotxe és de color vermell i tot es torna alegre i perfecte.
• Musica:lenta i trista tot el anunci fins quan troben la solució que tot canvia.

Juguen amb el paral.lelisme de que els mostres com amb la faília creix i per això arriba el cotxe i destaca per damunts de tot.
Quan arriba el cotxe s'allibera el nino de la pressó i la nena juntament amb la família queden més tranquils i feliços perquè demostra què ja tenen tot el que necessiten.
http://www.youtube.com/watch?v=_MdSMODYGQY
Quan he vist aquest anunci he volgut ràpidament trobar-ho per mostrar no solament la música com em vist abans la il.luminació i el que ens pot aportar o no.Sinó que com a dóna que soc trobo aquest anunci un pél masclista.
Opinió:El color rosa sempre ha estat relacionat amb les dones, la qual cosa mai he entès perquè es fa aquesta autorelació, i el detergen que anuncien és completament rosa,a banda quan la dóna crida per que vagin a netejar la roba en mig de la plaça si ho mireu,totes les persones que van a netejar roba són dones.Jo trobo que al segle que estem a la major part de les cases ajuda home i dona igual o almenys tindria que ser aixi des que la dóna esta sotmesa al treball laboral.
Conclusió dels anuncis: En aporten uan manera tardicional i ens aporten més informació subliminal de la manera de viure